Lluitem per a la igualtat

Una mica de context…

La primer ona: El feminisme il·lustrat i la Revolució Francesa.

Amelia Valcárcel afirma que el feminisme va néixer a la Il·lustració com a resultat de la polèmica il·lustrada sobre la igualtat. A la Revolució Francesa la veu de les dones va començar a ser expressada de manera col·lectiva. Amb aquest context Mary Wollstonecraft escriu l’obra Vindicación de los Derechos de la Mujer al 1792 en la que fa un al·legat en contra de la exclusió de les dones.

La Vindicación només va aconseguir traspassar les seves idees a petits centres intel·lectuals. Tampoc va tenir molt més èxit la Declaración de los derechos de la mujer y de la ciudadana redactada per Olimpia de Gouges; ella denunciava que la revolució s’havia oblidat de les dones al seu projecte de igualtat i llibertat.

Encara que a la Revolució Francesa les dones varen prendre consciència de la seva opressió, aquesta va suposar una derrota per al feminisme i per les dones que van tenir rellevància.

Segona ona: El feminisme lliberal sufragista.

A Estats Units les dones varen lluitar per la independència del seu país conjuntament amb els homes i posteriorment es varen unir a la causa dels esclaus. De cada vegada les dones varen començar a ocupar-se amb major mesura de qüestions polítiques i socials.

El sufragisme tenia dos objectius: el dret a vot i els drets educatius. El moviment sufragista era de caràcter interclassista ja que totes les dones patien independentment de la seva classe social.

aquest moviment també va aparèixer a Anglaterra al 1551 i varen intentar seguir procediments democràtics per aconseguir-ho. les sufragistes angleses varen tenir com a aliat a John Stuart Mill,que va presentar la primera petició a favor del vot femení al parlament. Mill situa en el centre del debat feminista que la solució a la qüestió passa per l’eliminació de tot impediment legislatiu discriminatori.

A l’estat espanyol el feminisme va arribar més tard. instaurada la república al 1914 es va aprovar l’article 34 de la Constitució que reconeix el dret de les dones al vot. Feia 30 anys que la majoria de nacions desenvolupades havia reconegut el dret a vot femení. L’objectiu principal de les sufragistes s’havia aconseguit.

En la Segona Guerra Mundial els governs i mitjans de comunicació es varen comprometre a ensenyar que les dones havien de trobar el seu paper en ser una mestressa de casa i no en sortir a competir al mercat laboral.

Tercera ona: El feminisme seixantavuitista

Al 1966 Betty Friedan va crear l’Organització Nacional de les Dones, organitació feminista més influent i sense cap dubte Friedan es va convertir en la màxima representant del feminisme lliberal.

El feminisme lliberal es caracteritza per definir la situació de les dones com una desigualtat. Les lliberals varen començar a defensar el problema de les dones com una exclusió de l’esfera pública.

El feminisme radical caracteritzat per la seva oposició al liberalisme va ser el protagonista de les dècades seixanta i vuitanta. El feminisme radical va organitzar els grups d’autoconsciència en els que es impulsava a cada participant a exposar la seva experiència personal d’opressió per poder-la analitzar i assolir la transformació.

La primera decisió política del feminisme va ser organitzar-se de forma independent als homes el que va dur a la Constitució del Moviment de Liberació de la Dona.

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *